La tecnologia ressuscita el cinema

Foto: Jens Kreuter / Unsplash (CC)
09/02/2018
Anna Torres
El consum a la carta i per internet a la llar impulsa el creixement de la indstria cinematogrfica

El consum de cinema a Espanya s del 0,7% des de fa anys, segons l’estudi Marco general de los medios en Espaa 2017 de l’Associaci per a la Recerca dels Mitjans de Comunicaci (AIMC). s estable, per no t pas la salut que podria tenir. Tot i aix, t una gran aliada: la tecnologia. Conceptes nous com ara vdeo a la carta (vdeo on demand, VOD), multisuport (crossmedia), transmdia, finanament col·lectiu (crowdfunding), experincies immersives, cinema de realitat virtual i realitat augmentada sn realitats noves que neixen amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) i que ajuden a incrementar el consum de pel·lcules i sries. En aquest nou marc, el sector demana nous rols professionals. Conscients d’aix, la UOC ha dissenyat un grau d’Estudis de Cinema* que donar resposta a la demanda de formaci de professionals polivalents i capaos d’adaptar-se als canvis que s’han anat produint en tota la cadena de valor de la indstria cinematogrfica arran de la digitalitzaci. El ttol ser de tres anys (180 ECTS) i s’oferir a partir del curs que ve.

Les TIC han tret el cinema de les sales de projecci i l’han convidat a entrar a les llars, on es consumeix a la carta i per internet. Els agents tradicionals es veuen forats a repensar els models de negoci i les estratgies de distribuci, programaci i producci a causa dels efectes provocats per les noves tecnologies, per les noves formes de consumir de manera ubiqua i en pantalles mltiples, i per les noves dinmiques establertes per actors com Netflix, YouTube, Amazon o Hulu. Es tracta d’«estratgies disruptives de distribuci, programaci o producci que impacten tant en el negoci del cinema com en el de la televisi i que tenen efectes directes en els perfils professionals antics i nous», explica Jordi Snchez Navarro, director dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC.

Com indica el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya de 2017, «la rapidesa dels canvis que es produeixen en el sector audiovisual explica que la demanda de perfils professionals per les empreses i les institucions es renovi contnuament. Aquest fet requereix una resposta del sistema educatiu, que s’ha d’adaptar progressivament a les necessitats de formaci emergents en el mercat».

En aquest context, el grau d’Estudis de Cinema neix amb l’objectiu de «cobrir la necessitat de creaci i formaci constant de perfils vells i nous nascuts de la confluncia de les noves tecnologies i els continguts en el sector audiovisual», explica la seva directora, Judith Clares.


Noves professions del sector audiovisual

En un sector en transformaci i estretament relacionat amb l’escenari digital, com s’indica en l’informe Empleos del futuro en el sector audiovisual de la Fundaci Atresmedia Corporacin i PWC, destacaran les professions relacionades amb l’anlisi d’audincies i les dades massives (big data) o l’agregaci de continguts vinculats a ofertes de vdeo a la carta (VOD), eixos clau de les noves ofertes de transmissi lliure (OTT) i de la televisi de pagament. Sn «continguts que considerem necessari incorporar en el grau per a conixer-los i reflexionar-hi, i tamb els relacionats amb la creaci i les noves narratives transmdia i continguts especfics entorn de la distribuci de continguts audiovisuals per a noves plataformes VOD i dispositius de mobilitat», explica Clares.

L’informe detalla que els nous llocs de treball seran en les rees de continguts, mrqueting i transmdia, que destacaran els que estiguin relacionats amb l’mbit digital i el desenvolupament multiplataforma, i que seran perfils especialitzats.


Bons temps per al cinema

Segons l’informe Entertainment and Media Outlook 2017-2021. Espaa de PWC, «el renaixement del sector del cinema continuar durant els prxims cinc anys. La crisi econmica i la pirateria van portar a una caiguda significativa dels ingressos de taquilla. Els ingressos generats pel segment van caure fins a 519 milions d’euros el 2013. Des de llavors, el cinema ha mostrat smptomes de recuperaci i el 2016 ha arribat a aconseguir uns ingressos de 621 milions d’euros, i s’espera que creixin fins a arribar a 729 milions d’euros el 2021, a ra d’una taxa de creixement acumulada equivalent de 3,2% en els prxims cinc anys. Aix portar a assolir el 2019 la mateixa situaci d’ingressos que el sector tenia deu anys enrere, en una situaci de precrisi».

Aquest creixement s’assolir, en gran part, per l’augment considerable del consum de cinema digital a la llar (14%); s molt rellevant el 25% de creixement que aporta el consum de vdeo a la carta (VOD), apunta el mateix estudi.


La UOC ja ofereix un mster de Cinema Fantstic amb el Festival de Sitges

Actualment, un vintena estudiants es formen amb el mster de Cinema Fantstic i Ficci Contempornia, una de les novetats del curs actual creat per la UOC i Sitges Festival Internacional de Cinema Fantstic de Catalunya.

Per a Jordi Snchez Navarro, director dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC i d’aquest mster, s clau que els professionals es reciclin i reinventin constantment per tal que facin pel·lcules que «sorprenguin, espantin, emocionin i entusiasmin» els espectadors. D’altra banda, han de poder plantejar bons guions i dissenyar la preproducci d’un producte cinematogrfic.

En aquest sentit, tant el mster de Cinema Fantstic i Ficci Contempornia com el nou grau d’Estudis de Cinema sn apostes clares de la UOC per la creativitat en l’mbit del cinema, en un moment en qu, com explica Snchez Navarro, «en totes les formes de la comunicaci, i molt especialment en el cinema i els mitjans audiovisuals, d’aqu a cinc anys apareixeran serveis i formes de fer de les quals ara no tenim ni idea». En aquest context, «s’obre un escenari molt prometedor per als creadors cinematogrfics i audiovisuals, especialment en el petit format, com mostra el fet que el vdeo s’hagi convertit en el recurs ms important i efectiu de la xarxa», afirma Snchez Navarro.

 

* Pendent de verificar per l’AQU i de resoluci pel Consell d’Universitats.